SEGLE XIX  | SEGLE XX  |  UN MODEL DE GESTIO  |  ELS PRESIDENTS
ACTIVITAT ACADÈMICA  |  DIRECTORS ACADÈMICS  | COMPOSITORS  
DIRECTORS  |  TEÒRICS I MUSICÒLEGS  |  PUBLICACIONS  
INSTRUMENTISTES  |  CANTANTS  |  TEATRE I BALLET  |  ALUMNES 
PLANS D'ESTUDIS  |  CONCERTS  

CANTANTS

La importància de l'activitat operística a Barcelona i la relació íntima que sempre ha mantingut el Gran Teatre del Liceu amb el Conservatori del qual va sorgir l'impuls per a la seva creació ha tingut com a conseqüència lògica que l'ensenyament del Cant hagi estat un dels centres principals de l'acció docent del Centre. Josep Llausàs figura com al primer Professor de Cant del Liceo Filo-Dramático, al qual ha seguit una llarga llista. L'any 1866, quan Josep Arteaga entra a treballar en el Centre com a Maestrino de Cant, crea un important precedent per a la generació d'una tradició pedagògica, ja que és el primer alumne format íntegrament al Liceu el qual n'esdevé Professor. Altres Professors importants en aquest terreny han estat Gonzalo Tintorer (mestre del gran tenor wagnerià Francesc Viñas), Joan Cuyàs, l'italiana Giovanna Bardelli, Joaquim Vidal, la francesa Luisa Pierrik (mestra de Miguel Fleta, el qual va agafar com a alumne per les seves magnífiques condicions, malgrat que la classe d'ella era sols per a noies). En els anys 30 del Segle XX s'incorpora al quadre de Professors del Centre Dolores Frau, la qual va ser Professora durant un quart de Segle, duent a terme una tasca de la qual van sortir cantants de la categoria de Victoria de los Ángeles i Carme Bustamante (aquesta darrera actual professora del Liceu). Frau va tenir com a companyes en diferents moments Mercè Capsir, Mercè Plantada i Eugenia Kemeny Kirschner de Carranza. La Professora Kemeny va tenir entre les seves alumnes Francisca Callao i Montserrat Caballé, noms tots ells d'un prestigi excepcional, referents cabdals en una tradició pedagògica que es perllonga fins l'actualitat.

TEATRE I BALLET

En el seu origen el Conservatori del Liceu va ser també un centre d'ensenyament de Música i Declamació. L'art de l'actuació teatral va tenir una gran importància en les activitats docents del Liceu, com ho testimonia la presència de Professors de declamació, de vers, d'idiomes i fins i tot d'esgrima. Entre la gent del món del Teatre que van ser Professors del Liceu abans de que aquesta vessant es separés, donant lloc al naixement de l'Institut del Teatre, cal esmentar, Enric Giménez, el director i autor Adrià Gual i, en les classes de Prosòdia i Gramàtica Catalana, ningú menys que Pompeu Fabra. En les darreres representacions teatrals que l'Escola Catalana d'Art Dramàtic va realitzar encara dins del si del Conservatori del Liceu pot esmentar-se l' Ifigènia de Goethe en una vetllada en la qual Enric Granados va acompanyar al piano. En altres moments, les classes de Declamació del Conservatori van comptar amb grans actors, com Enric Borràs o Marta Grau.
Entre les especialitats escèniques que s'impartien al Conservatori va tenir una gran importància fins fa pocs anys la del ballet, un signe més de l'estreta vinculació amb el Gran Teatre del Liceu. I entre els Professors de Dansa destaca molt especialment Joan Magriñá, Mestre durant molts anys. Entre les especialitats vinculades cal recordar també l'empeny d'Emma Maleras per dignificar l'art de les castanyoles. I assenyalar la presència efímera però interessant, a mitjan Segle XX, de la Cinematografia com a assignatura també impartida en el Conservatori del Liceu.

ALUMNES

En els paràgrafs anteriors s'han esmentat ja alguns dels músics més il·lustres que van passar per les Aules del Liceu per a obtenir la seva formació musical, molts dels quals en van esdevenir després Professors: Victoria de los Ángeles, Lluís Benejam, Carme Bustamante, Montserrat Caballé, Francisca Callao, Mercè Capsir, Miquel Fleta, Joan Lamote de Grignon, Emma Maleras, Frederic Mompou, Francesc Viñas, Ernest Xancó, Joaquín Zamacois, etc. Però han estat molts altres els instrumentistes, cantants, ballarins, pedagogs, directors i compositors que han estudiat en el centre i que amb les seves posteriors aportacions han contribuït a augmentar-ne el prestigi. Poden recordar-se entre d'altres Enric Ainaud, Anna Mª. Albors, Dolores Aldea, Frederic Alonso, Joan Altisent, Manuel Ausensi, Laura Aymerich, Leonardo Balada, Teresa Batlle, Marcel·lí Bayer, Josefina Blanch, Ramon Blanchart, Francesc Burrull, Gerard Claret, Lluís Claret, Anna M. Cardona, Josep Comellas, Josep Casanovas, Ester Casas, Pau Civil, Josep Cumellas i Ribó, Carme Espona, Cecília Fondevila, Angel-Jesús García, Ricard Lamote de Grignon, Manuel García Morante, Eduard Giménez, Carme Gombau, Dalmau González, Joan Guinjoan, Carles Guinovart, Salvador Gratacós, Xavier Güell, Alfredo Heilbrón, Maria Carme Hernández, Albert Julià, Mirna Lacambra, Francesc Lázaro, Enric Madriguera, Liliana Maffiotte, Frank Marshall, Ernest Martínez Izquierdo, Lluís Millet, Ludovica Mosca, Miquel Ortega, Joan Peracaula, Joan Pons, Vicens Prats, Lluís Pérez Molina, M. Lourdes Pérez Molina, Miguel Ortega, Francesc Pujol, Antoni Ros Marbà, Manuel Quesada, Jesús Rodríguez Picó, Josep Ruera, Carles Santos, Eulàlia Solé, Conxita Supervia, Renata Tarragó, Jaume Torrent, Maria Uriz, Manuel Valls, Carme Vilà, etc.