DIRECTORS
L'1 de Juliol de 1938 es proposa crear
una Càtedra de Direcció d'Orquestra a càrrec
de Lamote de Grignon, per la qual cosa aquesta disciplina
va començar la seva història en el Conservatori
del Liceu de la mà d'un dels Directors més
significatius que ha donat Catalunya. En temps més
recents l'ensenyament de la Direcció ha estat confiat
a músics de la categoria i reconeixement d'Antoni
Ros-Marbà, també antic alumne del centre.
TEÒRICS I MUSICÒLEGS
El ja esmentat Zamacois, que va
ser alumne i Professor del centre, representa una figura
cabdal de la Teoria musical al nostre país com a autor o coautor de nombrosos
llibres que han estat en la base de l'ensenyament de moltes
generacions d'estudiants de música. Però no és
l'únic personatge rellevant en el terreny de la
Teoria i la Musicologia: entre 1927 i l'inici de la Guerra
Civil el Pare Higini Anglès, el gran mestre de la
Musicologia catalana i espanyola recent, va ser Professor
de Musicologia i Història de la Música al
Conservatori del Liceu (del qual havia estat també alumne).
En temps més recents cal anomenar també Miquel
Querol i Josep Maria Llorens.
Però al costat d'aquests especialistes, cal recordar
que la Teoria de la Música forma part de l'aprenentatge
bàsic de tots els músics i són per tant
molts els Professors que s'han dedicat intensament a la tasca
aparentment més fosca però fonamental d'ensenyar
Solfeig i Teoria. I hom pot sorprendre's de veure com molts
músics del més gran prestigi també hi
ha participat en un moment o altre de la seva carrera: en
el Liceu poden recordar-se Sánchez Cavagnach, Lamote
de Grignon, Lluís Benejam (que també havia
estat alumne del Centre) o el mateix Zamacois.
PUBLICACIONS
Les circumstàncies de l'ensenyament musical a mitjan Segle XIX portaven
al centre a la necessitat de generar els seus propis materials d'aprenentatge.
Els arxius del Liceu contenen nombroses lliçons compostes pels Professors
del Liceu. Aquestes peces manuscrites, les quals donen testimoni d'una vitalitat
de les relacions entre mestres i alumnes, en les quals aquells estaven en disposició de
crear exercicis que servissin de manera immediata per als deixebles. Però a
més d'aquesta vessant més immediata, els Professors de Solfeig
i Teoria també elaboraven de manera periòdica publicacions per
a l'estudi d'aquestes matèries segons els seus criteris pedagògics,
per a utilitzar com a llibres de text. Des del Segle XIX fins a l'actualitat
el Conservatori ha continuat aquesta tasca, que s'ha anat adaptant als diferents
canvis de Plans d'Estudis i a les darreres novetats i tendències per a
l'ensenyament del Llenguatge Musical, la Teoria de la Música, la Història
i Estètica de la Música i l'Harmonia. La utilització en
les classes del Conservatori del Liceu de llibres generats i editats en el mateix
centre ha estat un senyal d'identitat que, mantenint-se al llarg de la seva història,
ha assegurat el manteniment i millora progressiva d'una tradició pedagògica.
INSTRUMENTISTES
Des del mateix moment de la creació del Liceo Filo-Dramático va
existir una correlació directa entre l'ensenyament i la pràctica
musicals, els Professors del centre figuraven entre els intèrprets més
destacats del nostre país. Un testimoni clar n'és el fet de que,
quan l'any 1847 fou creat el Gran Teatre del Liceu i, amb ell, l'Orquestra Simfònica
que acompanyava les representacions teatrals i operístiques estava formada
molt principalment pels Professors del Liceu, sota la direcció de Mariano
Obiols. Entre els músics que cap a mitjan Segle XIX van complir aquesta
doble tasca (i els quals, malgrat l'oblit històric en què han
caigut, van prendre una part decisiva en la creació d'una tradició musical
a Barcelona), poden recordar-se el violinista Joan Baptista Dalmau, el violoncel·lista
Pau Fargas o el clarinetista Josep Jurch. Entre els moltíssims Professors
de les diferents especialitats instrumentals que des de llavors han transmès
els seus coneixements en les Aules del Liceu poden esmentar-se el guitarrista
Graciano Tarragó, els pianistes Pere Tintorer (el qual pot considerar-se
pare de l'escola pianística catalana) o Modest Serra (el qual fou el
mestre de Frederic Mompou quan aquest estudiava al Liceu), el violinista Lluís
Benejam, ja esmentat (més conegut posteriorment per la seva activitat
com a compositor) o el violoncel·lista Ernest Xancó (el qual s'havia
format en el Conservatori). I, naturalment, parlant d'aquest darrera especialitat,
s'ha de recordar que el Conservatori del Liceu té l'orgull d'haver comptat
entre els seus professors amb Pau Casals.
