català  |  castellano  |  english
 

Conservatori Liceu
   
 
  FUNDACIÓ CONSERVATORI   DEL LICEU
- Video
- La nostra història
- Ubicació
- Nostres Centres
- Patrons
- Mecenes
- Inauguració del Conservatori Superior, novembre de 2009
   

FUNDACIÓ
CONSERVATORI
DEL LICEU
LA NOSTRA
HISTÒRIA

SEGLE XIX  | SEGLE XX  |  UN MODEL DE GESTIO  |  ELS PRESIDENTS
ACTIVITAT ACADÈMICA  |  DIRECTORS ACADÈMICS  | COMPOSITORS  
DIRECTORS  |  TEÒRICS I MUSICÒLEGS  |  PUBLICACIONS  
INSTRUMENTISTES  |  CANTANTS  |  TEATRE I BALLET  |  ALUMNES 
PLANS D'ESTUDIS  |  CONCERTS  

DIRECTORS ACADÈMICS

L'orientació italianitzant de la Música barcelonina de mitjan Segle XIX pot veure's reflectida en el nomenament de Mariano Obiols com a primer Director de les Càtedres de Música del Liceu. Aquest compositor, nascut el 1809 i mort el 1888, havia estudiat a Itàlia amb Mercadante i el mateix any 1837 havia estrenat la seva òpera Odio ed amore a Milà. Com a Director del Liceo Filarmónico Dramático va ser també el primer Director musical del Gran Teatre del Liceu, inaugurat amb la seva cantata Il Regio Imene (L'Himeneu Reial). Obiols va mantenir el seu càrrec fins la seva mort: el 1888, més de cinquanta anys després de la seva fundació, el Liceu tenia un segon Director, el compositor Gabriel Balart (1824-1893), el qual també havia estat un temps a Milà. A la seva mort el seu deixeble Francesc de Paula Sánchez Cavagnach (1845-1918), el qual havia estat ampliant els seus estudis a París, va ser el nou Director del Liceu. Aquest prolífic compositor, autor de La Mesaggiera , una de les òperes d'autor català més importants de la seva època, va ser un prolífic creador, i els arxius del Liceu contenen desenes de manuscrits de les seves obres. Joan Lamote de Grignon, un dels més grans músics catalans del Segle XX, va prendre la direcció del centre quan Sánchez Cavagnach va morir. Lamote va ser Director del Liceu des de 1919 a 1931, quan va dimitir per l'excessiu treball que representava fer compatibles les seves responsabilitats amb la seva tasca de Director de la Banda Municipal i el Professor de Composició Josep Barberà va succeir-lo. Des de 1938 fins al final de la Guerra Civil Lamote va tornar però a ocupar el càrrec. De 1939 a 1949 Josep Biosca Casas, membre de la Junta, va ocupar el càrrec, que va nomenar com a sots-directors el violinista Josep Munner (1944-46) i al pianista Pere Vallribera l'any 1947. Des de llavors s'han succeït en les feines de direcció personatges com els mateixos Munner i Vallribera (el qual va ser al càrrec 29 anys, de 1953 a 1982), el violinista Ricard Villanueva, la pianista Anna Albors, el guitarrista Jaume Torrent i el violinista Evelio Tieles. Per al projecte amb el qual el Conservatori del Liceu comença a oferir ensenyaments Superiors segons el nou Pla d'estudis musicals, el Liceu incorpora al compositor Benet Casablancas com a nou Director del Conservatori.

COMPOSITORS

A més dels ja esmentats Obiols, Balart, Sánchez Cavagnach, Lamote de Grignon i Barberà, els quals van tenir també responsabilitats directives, al llarg de més d'un segle i mig d'història han estat molts altres els compositors destacats que han ensenyat en el Conservatori: Antoni Nicolau, Jaume Pahissa (el qual donava classes d'Estètica i Història de la Cultura i va escriure un curiós i interessant llibre de ‘Cultura general' per a les classes del Liceu), Avelino Abreu, Joaquín Zamacois, Ricard Valls i, en temps més recents, Salvador Pueyo. Destaca en aquest apartat la presència en el Conservatori del Liceu del gran compositor alemany Engelbert Humperdinck, autor de la famosa òpera Hänsel und Gretel i col·laborador de Wagner. L'any 1885 Humperdinck va ser contractat per a ensenyar Harmonia, Contrapunt, Fuga i Composició “en estil alemany”. La seva estada a Barcelona va durar un curs, i és un episodi històric del més gran interès per a la Música catalana, pel què representa d'apropament als corrents centrals de la gran Música centreuropea.